Tota novel·la té misteri

Diguem que tota novel·la té misteri perquè en totes, aplega eixe exacte punt en el qual no pots parar de llegir, i quan ho has de fer, et quedes amb unes ganes terribles de més, amb la necessitat de continuar llegint, de saber, i això és meravellós. Has aconseguit introduir-te per complet al llibre, perdre’t sota les línies, formes part de la novel·la…. I eixa sensació és realment meravellosa.

“Tal vez tenía algo que ver con eso de vivir en una oscura alacena, pero Harry había sido siempre flaco y muy bajo para su edad. Además, parecía más pequeño y enjuto de lo que realmente era, porque toda la ropa que llevaba eran prendas viejas de Dudley, y su primo era cuatro veces más grande que él. Harry tenía un rostro delgado, rodillas huesudas, pelo negro y ojos de color verde brillante. Llevaba gafas redondas siempre pegadas con cinta adhesiva, consecuencia de todas las veces que Dudley le había pegado en la nariz. La única cosa que a Harry le gustaba de su apariencia era…”

Així finalitzàvem la sessió d’avui. Què serà allò únic que a Harry li agradava de la seua aparença? El pròxim divendres ho descobrirem!

Us esperem per continuar gaudint junts de la lectura!

[social_share style=”bar” align=”horizontal” heading_align=”inline” text=”” heading=”” facebook=”1″ twitter=”1″ google_plus=”1″ linkedin=”1″ pinterest=”1″ link=”” /]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *